martes, 19 de marzo de 2013

Finde de falles, sense falles!!

Era divendres, ja havia passat la primera setmana de classe, i tocava celebrar-ho. La gran pregunta era, amb qui?¿ 

Una miradeta pel gran amic facebook, una visita al mur per veure qui podia estar avorrit, i un comentari a un enllaç, amb vídeo festiu inclòs. Sols calia esperar... Uns segons més tard, ja tenia missatge privat. Concentració en la plaça del costat de ma casa, a favor del Transsexuals, i per la llibertat sexual. Podia ser divertit. Ja tenia plan per a la vesprada i damunt estava molt prop de casa!! PERFECTE



Una vesprada loca, amb una amic loco, un aire pitjor, i rodejada de loques. Podia ser molt divertit!!

Uns cigarrets, unes birretes, i un ron amb miel. Uns coneguts, més alcohol i molt de vent. Un autobús, un llarg viatge i un apartament. Música electro, martini, i una terrassa. Flor, risses i més electro. Conversacions, més risses i "palo santo". Buff... les onze de la nit, Taxi i a casa.


Dissabte, si tenia plan. Dinar en els  de la ORT, els internacionals!! 


No va estar mal, vaig menjar Frankfurts, pizza... i no vaig beure birra. Això si, el tabac fa amics, i no callar ni baix l'aigua també!!

Menjar, parlar, fumar, riure, discutir, buscar a la persona que et pot caure bé, quedar per anar de concert. Tornar a fumar, tornar a discutir sobre l'euro, filosofar sobre el món... tot és fàcil quan ningú te amics!!



I després a casa a descansar, i a les 8 la prèvia per a la nit. Jo, els meus dos segurates, i birretes. Després parc, risses, més amics, i concert de tranqui, i pel mig tot molt divertit i una mica borrós!!



"cállate xe, que quiero ser yo" NAGUAL

El grup va ser una passada, el lloc també i el moment espectacular!!




De allí, a la festa de la ORT en la escuela de Rock, i clar allí hi havia de tot menys Rock!! podem dir que va ser divertit... (millor no mostrar fotos)

Ja pensava que havia passat tot. Diumenge, dia de llit i pel·lícules. I resulta que no, dia de San Patrick!! El centre històric ple de gent i els busos que no passen, però ho tinc prop de casa.


Carrers plens de gent, molta cervesa i altra vegada música electrònica!! buff, no puc més.

El millor va ser trobar-me amb el doble de Yon González, (és el que apareix darrere de la xica de la perruca verda, que és la meua compi de pis) la puta quin tio més guapo. Però a banda de guapo, ho tenia tot. Era un tio simpàtic, tampoc li agradava eixa música i... fins als 12 anys havia viscut en Mallorca, quin mono tenia de tornar a a parlar en valencià. Li vaig pegar una menjada de cap, pobret!! :) així sóc jo, ni guapo ni leches, el que importa es q sàpiga català!!





jueves, 14 de marzo de 2013

Fes cas a les mares!!

Les mares sempre tenen raó, parlen del que parlen, sempre tenen raó!! 

Busques qualsevol cosa, elles saben on està. No saps com es cuina alguna cosa, elles saben cuinar-la. No saps on tens el cap, elles te'l troben!! 

En aquest cas en concret, tampoc podia ser diferent....


Pot ser sols veieu uns tampons super originals i divertits. Però jo veig uns tampons de 5 Euros, sense aplicador (no existeixen d'altra manera) i a ma mare dient: compra't una caçoleta, que no saps el que et pots trobar!!


Per què serà, que fem cas quan ja és massa tard?¿




miércoles, 13 de marzo de 2013

El dia del banc

 Vas al banc, el banc està lluny, camines, arribes i et trobes la porta tancada. Però no passa res, a la porta el trobes amb una de les poques persones que coneixes. T'explica que el banc no obri fins a la 1. I ara que?¿ 








 




El mateix de sempre.... t'acabes indignant per no haver pillat la càmera rèflex i estar pegant una volta per uns parcs xulísims, que no coneixies!!

Primera semana, 2n part!!

La casa, la ciutat, tot és nou!! 


De les coses que més m'agrada, és el centre. Tot ple de cartells, de  tendes, de colors, de gent, de xicotets paradetes de cuir, de menjar... Tots, inviten a entrar, a consumir... Jo, consumisme, poc, però veure els carrers plens de milions de colors, això m'encanta!!

No puc dir que siga el que més m'agrada, ja que encara em queden massa coses per descobrir, i massa llocs, on he anant i me deixat la càmera en casa... PERÒ TORNARÉ!!

En quan a la casa, està en el centre, és colonial, i tinc poca integració social, ja que visc en un espanyol, però MOLA MOLT!! té una terrassa dalt, que és genial, hi ha solet tot el dia, té cadiretes, una tauleta.... és el millor lloc de la casa. Sobretot si considerem que és l'únic lloc de la casa on és pot fumar(ací està mal vist això de fumar!!)





Primera setmana en Uruguay

Ja fa una setmana que sóc ací, i ja puc extraure les primeres impressions i imprecisions. El primer dia va ser tot una mica complicat, tot era nou, i ho anava descobrint poc a poc!! Al arribar al hostel, vaig veure que  la meua habitació es deia: LA VELA PUERCA, pintava bé, res podia eixir malament!!  El problema va arribar després de la dutxa, al descobrir que els endolls no eren com els europeus. Cap problema, preguntat es troba tot, vaig pensar. I clar que es troba tot, però el gran repte era afrontar-se a la dura realitat, la "Ley de la Calle", en quin moment es pot creuar el carrer?¿
                                                                                                                                                                                                                                                                                                        


Em vaig trobar davant del semàfor, i clar, estava en verd. Però en verd per a tots. No sabia que fer!! Em vaig esperar uns segons, i vaig veure una dóna creuar, així que jo darrere. Ací marquen la direcció de la intersecció en la que pots creuar, però també en la que poden creuar els cotxes, és una mica locura. Però ja me ensenyat que el millor és ESPERAR, MIRAR i CÓRRER!!



Bé una vegada, supera la primera fase, tocava fer-se amb un kit de supervivència!!


Ara, tocava anar amunt i avall, per localitzar la universitat, arreglar papers, buscar i trobar pis... Tota una odissea, que sense mapa i sense un traductor pesos-euros, és impossible fer!!

Això sí, que ningú intente vindre a Montevideo i entendre com funcionen el busos(omnibus, com dirien ells) XQ ÉS IMPOSSIBLE!!



Les caminates, són llargues. Tot està massa prop per pillar bus, i però suficient ment lluny, com per a cansar-te!! Bé, açò tampoc importa molt, ja que de camí et trobes cose fabuloses, el problema esq t'enfades amb tu mateix per haver deixat la càmera a casa!!




La fruita es ven al carrer, les mares són joves, la gent passa i et mira, les èpoques conviuen, les races es fusionen, els edificis fan ombra, la brossa no es recicla, la birra es cara, els amics no es troben, les tendes son cares, el marcat és barat, els carrers es trenquen, l'aigua és amb gas, i el menjar..., el menjar és igual.





Una vegada passades totes aquestes primeres impressios. És l'hora de l'adaptació. L'hora de trobar casa, i l'hora de pensar en el projecte!!