martes, 19 de marzo de 2013

Finde de falles, sense falles!!

Era divendres, ja havia passat la primera setmana de classe, i tocava celebrar-ho. La gran pregunta era, amb qui?¿ 

Una miradeta pel gran amic facebook, una visita al mur per veure qui podia estar avorrit, i un comentari a un enllaç, amb vídeo festiu inclòs. Sols calia esperar... Uns segons més tard, ja tenia missatge privat. Concentració en la plaça del costat de ma casa, a favor del Transsexuals, i per la llibertat sexual. Podia ser divertit. Ja tenia plan per a la vesprada i damunt estava molt prop de casa!! PERFECTE



Una vesprada loca, amb una amic loco, un aire pitjor, i rodejada de loques. Podia ser molt divertit!!

Uns cigarrets, unes birretes, i un ron amb miel. Uns coneguts, més alcohol i molt de vent. Un autobús, un llarg viatge i un apartament. Música electro, martini, i una terrassa. Flor, risses i més electro. Conversacions, més risses i "palo santo". Buff... les onze de la nit, Taxi i a casa.


Dissabte, si tenia plan. Dinar en els  de la ORT, els internacionals!! 


No va estar mal, vaig menjar Frankfurts, pizza... i no vaig beure birra. Això si, el tabac fa amics, i no callar ni baix l'aigua també!!

Menjar, parlar, fumar, riure, discutir, buscar a la persona que et pot caure bé, quedar per anar de concert. Tornar a fumar, tornar a discutir sobre l'euro, filosofar sobre el món... tot és fàcil quan ningú te amics!!



I després a casa a descansar, i a les 8 la prèvia per a la nit. Jo, els meus dos segurates, i birretes. Després parc, risses, més amics, i concert de tranqui, i pel mig tot molt divertit i una mica borrós!!



"cállate xe, que quiero ser yo" NAGUAL

El grup va ser una passada, el lloc també i el moment espectacular!!




De allí, a la festa de la ORT en la escuela de Rock, i clar allí hi havia de tot menys Rock!! podem dir que va ser divertit... (millor no mostrar fotos)

Ja pensava que havia passat tot. Diumenge, dia de llit i pel·lícules. I resulta que no, dia de San Patrick!! El centre històric ple de gent i els busos que no passen, però ho tinc prop de casa.


Carrers plens de gent, molta cervesa i altra vegada música electrònica!! buff, no puc més.

El millor va ser trobar-me amb el doble de Yon González, (és el que apareix darrere de la xica de la perruca verda, que és la meua compi de pis) la puta quin tio més guapo. Però a banda de guapo, ho tenia tot. Era un tio simpàtic, tampoc li agradava eixa música i... fins als 12 anys havia viscut en Mallorca, quin mono tenia de tornar a a parlar en valencià. Li vaig pegar una menjada de cap, pobret!! :) així sóc jo, ni guapo ni leches, el que importa es q sàpiga català!!





No hay comentarios:

Publicar un comentario