Més tres. Menos tres

Ja ha passat tres mesos des que vaig arribar a Uruguay. Hui és l’equador de la meua estadia(en un principi). Hui és la meitat d’alguna cosa que encara no tinc clara, tampoc tinc clara, si eixa es la meitat realment o si serà un altra. Però per si de cas vaig a celebrar!!

El temps ha passat molt apresa, però és un apresa estrany. Els dies, les setmanes, els mesos han passat volant, però la sensació d’estranyesa és molt més gran. Sembra que fa anys que no veig als meus. Que curiós: ràpid i espai!!

Ara ja estic més que immersa en el projecte. Després d’un llarg període de prepoducció, de búsqueda, de correus que ningú contesta, de bones cares que després acaben en res, i alguna que altra bona persona. Per fi tinc a la meva família de recicladors, la meua perfecta família “pobra” amb els seus tres fills menuts, i el seu barri conflictiu!! Però no només tinc això, tinc a una encantadora família que es preocupa per mi, que m’acull a sa casa, que m’acompanya fins al bus, espera a que passe, i que em tracta com una més (això si, el malnom  de “la española” no hi ha manera de llevar-me’l)

En general, la resta de coses bé. He perdut algun quilet, he fet amics nous, he passejat molt, he tingut dies roïns, i d’altres  molt bons, he ixit, me quedat a casa, he anat al cinema, he estudiat, me avorrit, me divertit... El de sempre “vamos”. Això si, a uns quants quilometres de casa.

Dos coses tinc que destacar. La meva cara blanca al descobrir que la crack de la professora de universitat ( que ho sap tot i és una deessa en la seva matèria) sols té un any més que jo.  QUE COLLONS FAIG JO EN LA MEUA VIDA!!! I lo agradable que és comprovar que com els teus companys de Universitat no hi ha ningú. Que son uns cracks i que treballar en ells és una meravella!!! Sempre havia pensat que l’alumne que ve de fora és qui menys fa al treballs de grup, fins que m’he vist en la situació... Sols explicaré que vaig buscar jo la localització, que vam quedar a la 1, i que fins les 2 no va vindre ningú. La resta la podeu imaginar!!

Ara l’equador ja està passat, que passarà després... no se sap. Ja es vorà.

VAMO ARRIBA ESE FUTURO!!!